Tot el que havia de fer era aparèixer a escena i no fer el ridícul. Sarah Palin va evitar fer errors garrafals en el debat vicepresidencial contra Joe Biden i va seguir al peu de la lletra el discurs ja traçat la setmana passada pel número 1 del tícket republicà, John McCain. Els mitjans de comunicació han considerat l'actuació de Palin un èxit.
Però, sincerament, quin tipus d'èxit obté una persona de qui s'espera tant poc? És com si a un estudiant mediocre li passessin les respostes i aconseguís treure un aprovat justet.
El debat d'ahir va tenir un clar vencedor: Joe Biden. El demòcrata va donar respostes als problemes del país, va atacar al senador John McCain i va demostrar que té un gran bagatge per ser el vicepresident dels Estats Units. Per contra, la governadora Sarah Palin va contestar amb generalismes o se'n va anar per la tangent diverses vegades. Un discurs populista plagat de falques propagandístiques com "we are mavericks", "change is coming", o "America first".
Tanmateix, en alguns trams del debat, Palin va aconseguir retratar-se com una 'outsider' de Washington, com una treballadora a peu de carrer, i va posar en el seu haber la seva minsa experiència executiva. Això fou suficient per energitzar els seguidors republicans que consideren que la carrera no està perduda.
Palin portava ben assajat el guió i el va recitar a la perfecció. Tant perfecte van ser les seves paraules, que en el moment més emotiu de la nit van resultar insensibles. Palin va ser incapaç de desviar-se del seu discurs i va contestar amb la repetida coletilla de mavericks al relat personal de Biden sobre els seus dies com a pare solter després d'haver perdut la seva dona i un fill en un accident de cotxe.
Una gran part del discurs va versar sobre política exterior. Aquí és quan Biden va ser clarament superior i quan Palin va tenir dificultats per amagar la seva ignorància. El senador demòcrata es va expressar amb soltesa sobre els diversos conflictes mundials i va explicar el que la futura Administració Obama faria per millorar la situació. La governadora va tornar a repetir el que McCain ja va dir en el debat contra Obama, que ells no es reuniran amb els enemics dels Estats Units.
Un altre tema estrella de la nit va ser l'energia. És curiós que el país que durant anys va estar en contra del tractat de Kioto ara tingui dos candidats que es barallen per a veure qui presenta el programa més verd. Palin, que fins fa poc negava el canvi climàtic, va assegurar que el futur d'Amèrica passa per ser energèticament independent. I després d'explicar les bondats d'aquesta política per l'economia va afegir, i aquí ve la bona, que aquesta independència és necessaria perquè els països dels quals depenem "no els importa el canvi climàtic com a nosaltres". Vaja que els republicans, el partit de George Bush, del president que s'ha negat diverses vegades a firmar el tractat de kioto, ara es volen penjar la medalla d'ecologistes. Veure-ho per creure-ho.
El debat no va aportar res de nou i tampoc canviarà la tendència de les enquestes, favorables cinc punts per Obama-Biden. Ara, això sí, Palin va demostrar que sap no fer el rídicul.
divendres, 3 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada