Encara amb ressaca de brindar amb cervesa per Obama... Ahir a la nit a la festa per recaptar donacions pel candidat demòcrata vaig escoltar cançons com aquestes:
Vote for Hope -- McYogi
American Prayer -- Dave Stewart
Choose to unit -- Susan Slotter with Eric George
dissabte, 11 d’octubre del 2008
dimecres, 8 d’octubre del 2008
De Ike a Obama
El primer spot polític per la TV va ser creat per la campanya del President Eisenhower durant les eleccions presidencials de 1952. El partit republicà va recórrer als seveis de l'agencia de publicitat BBDO, que va concebre el candidat com un producte de consum. Per primer cop es simplificava el missatges i es feien spots curts de 30 a 1 minut. I like Ike...
Kennedy
Us ha viciat com a mi? Doncs entreu a www.livingroomcandidate.com i gaudiu! Trobareu des dels actuals amb McCain i Obama com a protagonistes fins a els spots de Nixon, Kennedy o el famós 'Daisy' Spot concebut per Tony Schwartz per la campanya del demòcrata Jonhson.
Kennedy
Us ha viciat com a mi? Doncs entreu a www.livingroomcandidate.com i gaudiu! Trobareu des dels actuals amb McCain i Obama com a protagonistes fins a els spots de Nixon, Kennedy o el famós 'Daisy' Spot concebut per Tony Schwartz per la campanya del demòcrata Jonhson.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Fey, una crack
Tina Fey va tornar a superar-se i això que després de la parodia de l'entrevista de Couric (CBS) a Palin era molt difícil.
Aquí teniu un mix de les dues interpretacions...
Aquí teniu un mix de les dues interpretacions...
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Llum verd el pla de rescat
"El nihilsme dels mercats de capital sense regular converteix el treball i el benestar en un simple efecte secundari de l'activitat d'un casino"
John Maynard Keynes. Teoría general del empleo, del interés y la moneda, 1936
Els liberals, econòmicament parlant, odien donar la raó a Keynes i asseguren que la culpa de l'actual crisi americana i, de rebot mundial, és l'Estat. Les seves regulacions. Vaja que les poques que hi han també molesten i a sobre en tenen la culpa. Què volen l'anarquia? Sincerament, no els entenc. Però, es clar, jo no sóc economista...
John Maynard Keynes. Teoría general del empleo, del interés y la moneda, 1936
Els liberals, econòmicament parlant, odien donar la raó a Keynes i asseguren que la culpa de l'actual crisi americana i, de rebot mundial, és l'Estat. Les seves regulacions. Vaja que les poques que hi han també molesten i a sobre en tenen la culpa. Què volen l'anarquia? Sincerament, no els entenc. Però, es clar, jo no sóc economista...
divendres, 3 d’octubre del 2008
Palin es lliure del ridícul
Tot el que havia de fer era aparèixer a escena i no fer el ridícul. Sarah Palin va evitar fer errors garrafals en el debat vicepresidencial contra Joe Biden i va seguir al peu de la lletra el discurs ja traçat la setmana passada pel número 1 del tícket republicà, John McCain. Els mitjans de comunicació han considerat l'actuació de Palin un èxit.
Però, sincerament, quin tipus d'èxit obté una persona de qui s'espera tant poc? És com si a un estudiant mediocre li passessin les respostes i aconseguís treure un aprovat justet.
El debat d'ahir va tenir un clar vencedor: Joe Biden. El demòcrata va donar respostes als problemes del país, va atacar al senador John McCain i va demostrar que té un gran bagatge per ser el vicepresident dels Estats Units. Per contra, la governadora Sarah Palin va contestar amb generalismes o se'n va anar per la tangent diverses vegades. Un discurs populista plagat de falques propagandístiques com "we are mavericks", "change is coming", o "America first".
Tanmateix, en alguns trams del debat, Palin va aconseguir retratar-se com una 'outsider' de Washington, com una treballadora a peu de carrer, i va posar en el seu haber la seva minsa experiència executiva. Això fou suficient per energitzar els seguidors republicans que consideren que la carrera no està perduda.
Palin portava ben assajat el guió i el va recitar a la perfecció. Tant perfecte van ser les seves paraules, que en el moment més emotiu de la nit van resultar insensibles. Palin va ser incapaç de desviar-se del seu discurs i va contestar amb la repetida coletilla de mavericks al relat personal de Biden sobre els seus dies com a pare solter després d'haver perdut la seva dona i un fill en un accident de cotxe.
Una gran part del discurs va versar sobre política exterior. Aquí és quan Biden va ser clarament superior i quan Palin va tenir dificultats per amagar la seva ignorància. El senador demòcrata es va expressar amb soltesa sobre els diversos conflictes mundials i va explicar el que la futura Administració Obama faria per millorar la situació. La governadora va tornar a repetir el que McCain ja va dir en el debat contra Obama, que ells no es reuniran amb els enemics dels Estats Units.
Un altre tema estrella de la nit va ser l'energia. És curiós que el país que durant anys va estar en contra del tractat de Kioto ara tingui dos candidats que es barallen per a veure qui presenta el programa més verd. Palin, que fins fa poc negava el canvi climàtic, va assegurar que el futur d'Amèrica passa per ser energèticament independent. I després d'explicar les bondats d'aquesta política per l'economia va afegir, i aquí ve la bona, que aquesta independència és necessaria perquè els països dels quals depenem "no els importa el canvi climàtic com a nosaltres". Vaja que els republicans, el partit de George Bush, del president que s'ha negat diverses vegades a firmar el tractat de kioto, ara es volen penjar la medalla d'ecologistes. Veure-ho per creure-ho.
El debat no va aportar res de nou i tampoc canviarà la tendència de les enquestes, favorables cinc punts per Obama-Biden. Ara, això sí, Palin va demostrar que sap no fer el rídicul.
Però, sincerament, quin tipus d'èxit obté una persona de qui s'espera tant poc? És com si a un estudiant mediocre li passessin les respostes i aconseguís treure un aprovat justet.
El debat d'ahir va tenir un clar vencedor: Joe Biden. El demòcrata va donar respostes als problemes del país, va atacar al senador John McCain i va demostrar que té un gran bagatge per ser el vicepresident dels Estats Units. Per contra, la governadora Sarah Palin va contestar amb generalismes o se'n va anar per la tangent diverses vegades. Un discurs populista plagat de falques propagandístiques com "we are mavericks", "change is coming", o "America first".
Tanmateix, en alguns trams del debat, Palin va aconseguir retratar-se com una 'outsider' de Washington, com una treballadora a peu de carrer, i va posar en el seu haber la seva minsa experiència executiva. Això fou suficient per energitzar els seguidors republicans que consideren que la carrera no està perduda.
Palin portava ben assajat el guió i el va recitar a la perfecció. Tant perfecte van ser les seves paraules, que en el moment més emotiu de la nit van resultar insensibles. Palin va ser incapaç de desviar-se del seu discurs i va contestar amb la repetida coletilla de mavericks al relat personal de Biden sobre els seus dies com a pare solter després d'haver perdut la seva dona i un fill en un accident de cotxe.
Una gran part del discurs va versar sobre política exterior. Aquí és quan Biden va ser clarament superior i quan Palin va tenir dificultats per amagar la seva ignorància. El senador demòcrata es va expressar amb soltesa sobre els diversos conflictes mundials i va explicar el que la futura Administració Obama faria per millorar la situació. La governadora va tornar a repetir el que McCain ja va dir en el debat contra Obama, que ells no es reuniran amb els enemics dels Estats Units.
Un altre tema estrella de la nit va ser l'energia. És curiós que el país que durant anys va estar en contra del tractat de Kioto ara tingui dos candidats que es barallen per a veure qui presenta el programa més verd. Palin, que fins fa poc negava el canvi climàtic, va assegurar que el futur d'Amèrica passa per ser energèticament independent. I després d'explicar les bondats d'aquesta política per l'economia va afegir, i aquí ve la bona, que aquesta independència és necessaria perquè els països dels quals depenem "no els importa el canvi climàtic com a nosaltres". Vaja que els republicans, el partit de George Bush, del president que s'ha negat diverses vegades a firmar el tractat de kioto, ara es volen penjar la medalla d'ecologistes. Veure-ho per creure-ho.
El debat no va aportar res de nou i tampoc canviarà la tendència de les enquestes, favorables cinc punts per Obama-Biden. Ara, això sí, Palin va demostrar que sap no fer el rídicul.
dijous, 2 d’octubre del 2008
1, 2, 3 rolling...
Ja us he dit que visc a Bradhurst avenue, no? Doncs bé, al costat de la porta d'entrada de casa hi ha un local abandonat amb un cartell que diu Electric Dinner. Des del primer dia que vaig arribar, em va saber greu que estigués tancat ja que hauria estat el meu bar del barri.
Aquest matí quan em dirigia a classe m'he trobat amb tota aquesta gent i el meu carrer convertit en un set de serie infantil. Una dona m'ha explicat que estant gravant els nous capitols de The Electric Company, "torna a PBS channel".
Perdoneu la meva ignorància, serà que sóc massa jove (avui em sento feliç), però no sabia quina serie és. Haig de reconèixer que quan he anat a informar-me a Wikipedia, el logotip em sonava... Aquesta serie dels anys 70 era el Sesam Street pels nens més grans...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
